Més d'una vida

Acústiquem

Arribant a l’estació la Raquel espera retrobar-se amb aquell noi de pigues alt.
Ja fa dies que li torna les mirades, però avui serà l’últim dia que es veuran

A aquell cafè amagat on fa temps que ja no hi entra la Maria ha quedat de nou
Allà és on va començar el que ara ja és historia però a ella li costa acabar
I a un carrer a prop d’allà hi ha aquell jove que seria la persona perfecta i ideal
Puja al metro emocionat, no vol perdre el vol que el porta a d’on potser mai no tornarà

Corre aquell instant on un punt canvia
Tot l’esdevenir d’un temps que s’ha anat gastant
No només algú, és més d’una vida
La que sent que alguns moments s’imposen a nosaltres, despertant-nos la improvisació

Nora torna a casa a acabar el projecte que porta setmanes treballant
Cal una resposta molt senzilla i curta per deixar-lo o seguir endavant
I el correu arriba quan ja desistia i maleïa haver-lo esborrat
Tots volem segones oportunitats quan veiem que

Zurich queda lluny per a aquells dos que no s’entenien
“No sé què ens deu passar, creia que res em faria dubtar, i mira!
“Amb aquests ulls de glaç, em sento nua, i m’hi va la vida”
Després del sopar, aquell passeig, aquell regal i aquella mà captiva
Potser sí es... Potser són ja... Depèn del temps, ell ho dirà

Corre aquell instant on un punt canvia
Tot l’esdevenir d’un temps que s’ha anat gastant
No només algú, és més d’una vida
La que sent que alguns moments s’imposen a nosaltres, despertant-nos ...