Secrets

Acústiquem

Laia té un amic que diu
Que s’ha trobat una cartera a un parc
No lluny d’aquí
“La deuen haver robat” només hi ha a
dins una fotografia teva i un paper fet bocins

I no importa quant de temps hagi passat
Ella sap de qui és l’objecte que ha trobat
I un record li deixa clar
Que en el fons no se n’havia oblidat
Serà encara massa tard?

La que ja no creu en prínceps blaus
Ha tingut un somni inesperat
té la pell suada i sap per què ha estat
No li cal donar mil voltes per trucar de nou a qui estava esperant
A l’altra banda de la línia, entre poemes estripats
I en sentí el to de trucada imagina com ha estat
Que les dues han pensat: sense tu no vull estar