Em criden
Tot i tot allò que queda a amagatalls
Camina i viatja al teu costat
Et deixa tota una vida mig oblidat
I un dia, de cop, veus que no havia marxat
I aquelles ferides que ja no fan mal
A la pell curaven i ara han de mancar
I només per tot allò que abans importava
I només queda el record, d’imatges i d’olors
I només queda un tomb per allà on abans no existia
Tot aquest munt de colors que ara formen el meu món
I buscant, inesperat, aquella mota que em desperta
I em diu cap on he d’anar, cap a on se segueix somiant
Quan abans no arribava a la vora de la pica
I ara ho veig tot des de dalt
Em criden però jo no vull tornar
I em miren amb remordiment constant
Em criden però jo no vull tornar
Tan dintre, on potser no sé arribar
Autor(es): Miquel Fernández