Desordenats

Acústiquem

Si m’hagués de guiar per tot el que diuen
Tot allò que és correcte i el que es pot fer
No sabria per on començar a ser diferent
No tindria la sort de manar al meu temps

Quant de temps he buscat noves paraules
Per poder dir el que vaig aprenent
Amb por i amb certesa, amb dubtes i anant somrient

Jo voldria començar i de nou poder continuar
I ser molts, poder-me multiplicar, i volar cap aquí i cap allà
I amb tu poder-me sumar. I ser més d’un, i viure desordenats

Tornar-nos a enamorar i aquest segon cop ser capaç
de dir si, dir no i tant se val i mirar-te i mirar al meu davant
i no abaixar els ulls al creuar i sentir-me prou fort i sentir-me prou alt
i sentir que tot tornar a estar com abans

Si pogués canviar-me per aquells ulls que miren
I les crítiques només fossin badalls
No caldria perdre el cap de tant en tant
Que avorrida la vida a les hores seria
Si no em fessis falta al meu costat
Si les lletres s’escriguessin soles
I no hagués de parar-me a pensar i anar-te a buscar

Tornant-nos a enamorar i aquest segon cop ser capaç
de dir sí, dir no i tant se val i mirar-te i mirar al meu davant
i no abaixar els ulls al creuar i sentir-me prou fort i sentir-me prou alt
i sentir que tot tornar a estar com abans