La vida d'una fulla - Gola
Quan el vent va bufar
d’aquell arbre va caure
una llàgrima de paper.
I eixa fulla d’amor
per la noguera baixà
navegant com un rai.
Va baixant
per l’esquena
d’una deessa
d’aigua.
Gegant,
duu cabellera
d’aigua.
El seu rumb
segueix sense lleis,
riu avall.
El seu rumb
avança sens lleis
cap al mar.
Del Segre l’Ebre
de Ses Salines
als Alfacs.
Quan en lo delta arribà
quedà travat al sargall
però el iaio Agustí
la pescà.
I ‘encabat’ ja al port
a un xiquet que xalava agranant,
li regalà.
Malgrat l’esgambi de la mar,
el far s’encengué duia mig segle apagat.
Malgrat l’esgambi de la mar,
el Far de la Banya per fi s’encengué.
El far s’encengué,
duia mig segle apagat
i ara de nou.
Romandrà encès,
ja mai més apagat.
Romandrà encès,
sempre més.
Encendrà
l’esquena
d’una deessa
d’aigua.
Gegant,
duu cabellera
d’aigua.
El seu rumb
segueix sense llei,
riu avall.
El seu rumb
avança sens lleis
cap al mar.
El que passà llavors és història incerta,
captura de la vostra imaginació. Sols
m’és permès d’avançar-vos que la fullar-
ai, en mans del xiquet, brillà com una
escata.
Autor(es): Edgar Massegú, Edgar Massegú / Xavi Pendón
