Era novembre
Sento crits estranys com d’un altre instant,
tot el que m’envolta m’ha recordat.
Sento veus al cap com d’un altre instant,
tot el que m’envolta m’ha recordat
i no és important el temps.
Cremaran els vespres,
quedaran les cendres,
sota aquell novembre
s’encenen espelmes als teus ulls blaus.
Sento veus al cap com d’un altre instant,
tot el que m’envolta m’ha recordat
i no és important el temps.
Cremaran els vespres,
quedaran les cendres,
sota aquell novembre,
s’encenen espelmes.
Vaig fugir dels temples
lluny d’aquell novembre.
Vaig fugir dels temples,
s’encenen les espelmes.
Sento crits estranys com d’un altre instant,
tot el que m’envolta m’ha recordat.
Autor(es): Oest de Franc
