Cel
Cel,
estic al cel,
i el meu cor,
batega tan fort
que no hi sent.
És com l'aigua al desert,
és com la nit del primer estiu,
quan la teva pell,
toca la meva pell.
Cel,
estic al cel,
i el meu cor,
batega i no puc
ni pensar.
És com tornar a ser infant,
com la flama cerca el foc,
quan la teva pell,
toca la meva pell.
I vaig a dos pams
del terra,
i quan em xerren,
perd el fil.
Només
puc pensar
amb tu i jo,
i tot el dia,
estic que flip.
Ballar al carrer!
Cantar sota la pluja,
dur sempre un gran somriure,
fent dois com aquests.
Cel,
al setè cel,
i si això és la guerra,
no vull mai més pau.
Som molt més que dos,
som allò que mou el món,
quan la teva pell,
toca la meva pell.
Autor(es): Adaptació de la lletra al català de B. Barona,