Dos dits
Me moria de ganes de dir-t’ho a sa cara
Què vols? Què te pensaves? Besades de metralla
Amb pesos a s’esquena, amb s’ànima baldada
Recordes com pesaven es peus i ses sabates
Encares, encara, que t’ho digui a sa cara
Què vols? Què te pensaves? Sa culpa te destapa
M’abraces, m’enrampes, rapinyes mirades...
Irradies, engrunes, rapinyes, fiblades...
Me moria de ganes...tenir amistats sanes
Escriure, reviure just aquelles vegades
Rialles banyades, cèl·lules ordenades
Ses flors s’empegueïen quan sortíem de dia
De veure’t vestida de llum plena de vida
M’abraces, m’enrampes, rapinyes, mirades...
Irradies, engrunes, rapinyes, fiblades...
