No cal
De matinada
ella se’n va.
No deixa res enrere, diu.
No trenca ni enganya, creu.
Només veu una porta oberta,
només se’n va.
No sap com em crema
el seu caminar.
No sap que em tenia
a l’abast de la mà.
No sap dir : “T’estimo”
No sap com l’estimo.
No cal.
I tornarà del llarg viatge
que pensarà haver tastat
aquella sal de la vida
que creia que li havia mancat.
Encara no sabrà dir :
“T’estimo”
Ni sabrà com t’estimo.
No cal.
De matinada
ella se’n va.
No deixa res enrere, diu.
No trenca ni enganya, creu.
No sap dir : “T’estimo”
No sap com l’estimo.
No cal.
Autor(es): Pepa Bouis / Carles Sarrat, Carles Sarrat
