El pitjor
Feta la resta, hem perdut tots,
ha quedat aquest menyspreu.
Ja us ho fareu… hipotecats.
Tantes deixalles que m’han fet mal
per acumulació.
Dies d’abocador… sense triatge.
Presó per al poeta llibertat per al corrupte,
és tan injusta la condemna per ser viu.
S’avança la verema no hi ha treva,
no hi ha futur.
Ocellet que mors tot buscant la llibertat,
al costat fosc no t’hi espera res de bo.
Pensa cap endins que la injustícia
és un fet natural.
Soc el que a la festa s’ha acabat tot l´alcohol,
foteu-vos tots...
Somnis que caduquen fora de la nevera,
estava bé tal com era.
Soc el músic de l’orquestra que detestes,
el pintor que escup els quadres que t’endús,
el fotògraf que arruïna la boda,
el mariner que s’ha penjat el flotador.
El calaix de sastre d’un desastre,
un amor perdut
per haver mullat els dies en conyac.
La penitència d’un cruel maltractador,
soc el pitjor.
Autor(es): J. Rovira
