La dels Andes
Serà per les aigües
serà pels teus aires
que ets tant atlàntica
i jo mig mediterrani
serà tant vermell al cabell
serà el somriure quítxua
despertes tots els records
solcant la meva ment al Paradís
tanta deessa no es fixa en un simple mortal
sempre has estat bandera de ciutat portuària, Lucila…
callo perquè s’escapa el pensament
i pensar-te em ruboritza el rostre
és el peatge per a tant bonic cabell dels Andes
serà que crides a veus
la primavera interior
serà que ets la bellesa
vestida de dona per càstig diví
seràs el far o vas renunciar a la capitania
de les sirenes en pro de tota la nostra glòria? Lucila…
callo perquè s’escapa el pensament
i pensar-te em ruboritza el rostre
és el peatge per a tant bonic cabell dels Andes
callo perquè s’escapa el pensament
i pensar-te em ruboritza el rostre
és el peatge per a tant bonic cabell dels Andes
