La del bonobó (o la de la Gènesi)
Vivia bé el bonobo Adam sota la mata hidropònica d’Avatar
dotze collites, aigua clara i molt amor sota la parra, xip xap
pel que fos vingué el banquer a hipotecar, maleïda serp i el bonobo a treballar bonoba, ni gràcies per criar
el dit a l’aigua, cames creuades,
ai quina mandra… ho vols fer ara? em vols ara?
mongetes màgiques, una de raves, la bodegueta i el vinet ben bo a la barra
ànima de lleó sempre anhelant jeure a l’herba vull tornar a casa
el Paradís viu sota l’asfalt respira contra la mentida i la gana
emperadors, visirs, alcaldes, faraons, tsars i virreis
pudor de color gris i tracte esclau sota la parra
pel que fos vingué el banquer a hipotecar, maleïda serp i el bonobo a treballar bonoba, ni gràcies per criar
ànima de lleó sempre anhelant jeure a l’herba vull tornar a casa
