Tresor
Amagada al fons del mar jo bussejaré dins teu
respirant un petó secret que ahir et vaig robar, mmm…
flor de fúria, vermell d'ardor entregat fins al dolor
per l’astúcia dels teus actes
sempre a punt pels millors tractes
Et bussejo fins al moll de l'os, cos a cos
tu resguardes entre mil coralls el tresor
ets virreina per sota el melic llavis que cerquen revetlla
una tempesta de llençols fins al fort crit que t'arqueja
Et bussejo fins al moll de l'os, cos a cos
tu resguardes entre mil coralls el tresor
fent anar els meus llavis com a claus
i amb la llengua escrius el nostre nom
A Sant Agustí, a Es Caló,
a Cala Saona i a es Migjorn
t’adreço on viu el petó
esperant el got de rom
Em busseges fins al moll de l'os, fins al coll
ja no veig pirates ni colors ni tresors
d'aquest ceptre n'has aspirat l’ànima
i tot sol s'ha escrit el nom del Sant
