Bohèmies contemporànies
Per alçar-me només li demano permís al coixí
i surto a caminar amb la roba d'ahir a la nit
si un cabell t'he robat no li miro el rissat
al·lèrgia a la feina de juny a maig
Mai diguis que el millor mes no és el maig
voldria beure’m la vida a glops,
a galet del primer del raig
A poble millor de dia, a ciutat de nit
abril plovent, al maig rient, sóc gos…
El tècnic posa l’esquena per firmar aquell xaval
però vaig néixer en terra a favor de l'error arbitral
passo la mà per la cara i em trobo estrany
la vida em travessa amb el pas dels anys
Mai diguis que el millor mes no és el maig
voldria beure’m la vida a glops,
a galet del primer del raig
A poble millor de dia, a ciutat de nit
abril plovent, al maig rient, sóc gos…
A poble millor de dia, a ciutat de nit
abril plovent, al maig rient, sóc gos…
però amb os content
Quan les mirades eren l’amfetamina
no patia mai per perdre totes les claus
pel dolor d’ara no serveix la mercromina
que pintava de roig les caigudes i els blaus
A ciutat millor de dia, a poble de nit
abril rient, al maig plovent, sóc gos…
