El pal - Gola
Em vaig trobar un pal del qual li’n diguérem, li’n diguérem el pal de la bona sort! I
el pal... El Pal! El lloc on vaig trobar el pal era un indret perdut, on els camins tracen
un laberint dins la terra i, en la terra. Un cop el pal collit, un gos em va trobar a mi,
era un ‘gos-guia’; i em va guiar fins a una ermita abandonada. Sentia el dringar del
collar del gos que es va aventurar a entrar dins l'ermita. El vaig seguir tot espantat;
com òlibes els meus ulls. I ja davant l'altar una forta llum em va cegar: La verge
m'aparegué, la verge m'aparegué! Em sentia indefens davant d'ella. El gos
començava a bordar. Ja em veia clavat en un pal d'una creu. Ja no em va quedar altre
remei que donar-li un bon cop de pal. I el pal... el pal; El Pal! Un cop el pal fet servir
el vaig abandonar...
Autor(es): Edgar Massegú, Edgar Massegú / Pau Boïgues
