Cançó de les xurres
Allà a l’estació de Cuenca,
allà tant de plat es trenca,
allà tant de plat es trenca,
van les xurres a ballar.
Elles suen ballant una Jota,
mentrestant es beuen la bota,
i se’n van amb orelles roges
fetes unes fotges a casa a escurar
i se’n van amb orelles roges
fetes unes fotges a casa a escurar.
De seguida el senyoret
es posa com un llopet,
i es posa com un llobet i diu:
-Xurra on has estat?
-He estat en lo novenari,
allí resant el rosari,
allí resant el rosari
amb lo meu novio al costat.
De resultes d’estes tonteries,
a nou mesos i unes quantes dies,
a la xurra li entra el desfici
i es muda d’ofici per necessitat
a la xurra li entra el desfici
i es muda d’ofici per necessitat.
“Y era mossa del servissio,
luego se puso a criar ...”
Això passa amb les criades,
per anar-se’n a ballar.
Xiquetes veniu,
depreniu açò,
depreniu-ho bé,
que açò està molt bo.
No aneu a ballar amb los novios,
a aquella estació.
