Romanç de Sant Rorro
Déu me done inspiració
que ens porte un porró
i que ens allumene
en aquesta ocasió.
Que vinga el déu Baco
per a poder explicar
la vida d’un sant baró
que es digna de mencionar.
Sant Rorro té molts devots
i és un sant molt milagrós
que per a fer-se’n un got
mai no ha sigut pereós.
Quan era xiquet
i a penes parlava
anava a les tendes
i s’emborratxava.
Quan era més fadrinet
li augmentà la devoció
i no passava ni un dia
sense prendre el gafarró.
Tenia amistat,
tenia amistat
amb les taverneres
que ho venen fiat.
“Un carro con cuatro mulas
de vino anava cargado
s’astacaron en lo fango
i no pogueren sacarlo.
Y el pobre san Rorro
con otro borracho
bebieron el vino
y sacaron el carro”
Vingueu tots els més borratxos
a adorar al seu patró
i el millor que mos han dado
que és un sant molt milagrós
I ara a la vellea
ell s’ha divertit
i en un bon petorro
es muigué en una nit
Tots els que esteu escoltant
guardeu sempre una copeta
per a poder convidar
al que canta esta copleta
I al pobre sant Rorro doneu-li memòria
i en el seu ofici vos done la glòria.
