El clot de la grava
Costa avall per la Ribera,
caminava el rei Moro
i la seua hermosa filla,
ben mudada i adornada,
Ai, ai, ai! ben mudada.
Tot arribant a aquell Clot,
diu el rei Moro a sa filla
-Renega del teu amor,
que a la mort et duria.
Ai, ai, ai! et duria.
Ai, mon pare, lo meu pare,
no puc oblidar l'amor,
que m’ompli el cor d'alegria,
renegar-hi és la mort.
Ai, ai, ai! és la mort.
La filla tota entristida,
al profund Clot és llançada,
s'ha de desfer l'encanteri,
perquè ella siga salvada.
Ai, ai, ai! siga salvada.
El jove que tant l'estima,
al profund Clot llança pedres,
vol desfer eixe encanteri,
per salvar el seu amor.
Ai, ai, ai! el seu amor.
En aquell Clot de la Grava,
la jove encara hi roman,
de nit encara se senten,
els planys de l’enamorat.
Ai, ai, ai! de l’enamorat.
