Cançó de Pasqua
Ja ve Pasqua i tots solen pensar
que les xiques (són) per a festejar,
perquè ací s’estila una costum
de fer un bon berenar.
A una parelleta vaig pillar
arrimats a un marge de Bixquert,
i els dos estaven molt juntets
i es deien “no sé què”.
-En saber els meus pares que em festeges
un berenar que et prepararan.
I tant li va demanar
que a la fi li va contestar:
-Dos pansquemaos tindràs
pa, postres i més,
i el ditet et xuclaràs,
però vull que sàpies i entengues
la moda que n’hi ha
que tu portes dos ous
i una sobrassà.
Ara Pasqua ja havia passat
i ella estava amb el cap molt calent,
lamentava i deia el que sent:
-Que m’ha fet mal el berenar.
Jo no sé entre els dos que passaria
que ella Pasqua a tota hora maleïa,
i tant va empitjorar
que al metge varen cridar.
Don Juan la va visitar
i es quedà sorprès:
diu: -Això no és res,
el que té la seua filla
parlant-li en formal,
són els ous de Pasqua
que li han pegat mal.
Ximo Torero i la novia,
carregats amb un bon berenar,
se n’anaren un dia de Pasqua
allà a la Petxina a passar “l’asprà”.
Ella portava bon magre,
sobrassada i dos pans redons,
ell portava una gran llonganissa,
ous i faves, i llomello,
i de postre portava cacau.
En un banquet, ben assentats i juntets,
ella li diu: -Ximo tinc fam!
La Xurra que està molt satisfeta
tira mà a la cistelleta
i li trau el berenar.
Ximo Torero i la novia, ....
Ximo li diu: -Posa’t al tall amor meu,
atraca’t bé, no tingues por,
que en Pasqua és cosa molt precisa
menjar-se la llonganissa
i després tastar els ous.
