Romanç de la cassalla
Nèctar del Fenoll
que me poses ben content,
te'n puges al meu cap
i me perfumes l'alé.
Beguem!, dames i cavallers,
beguem l'aiguardent anomenat,
omplim fins a dalt les copes
que la festa ha començat.
Festa valenciana,
moguda Polinyera - Alcassera;
que comence ja
la cerimònia cassallera!
La bevem a poc a poc,
ja que entra com el foc,
i l'aigua de pressa
-o la blamor serà sorpresa-
a poder ser de Seltz i fresca.
En estiu per refrescar-nos,
a l'hivern per escalfar-nos,
la qüestió és mamar prou
i dels problemes oblidar-nos.
Aquesta Oda a la Cassalla que ara mateix heu sentit,
la vaig arreplegar al Burana de Polinyà del Xúquer.
Estava en la carta de vins d'un tal Jordi Moreno, a qui agraït estic.
I ara posa'm altra cassalla
que la paga el meu amic!
Un licor de molta talla
va nàixer a Andalusia,
l'anomenaren cassalla
i si a Alcàsser vens un dia
amb fruïció podràs tastar-la.
Solem beure-la en copetes
i en gotets, l’aigua de Seltz,
també per a fer coquetes,
i és més dolça que la mel
si amb mistela la barreges.
Hi ha qui se la fa al cafè
al poliol o camamirla,
a seques o en nuvolet,
en el refresquet de llima
i ves a saber amb què.
En festes molt senyalades
solen fer llargues fileres
damunt la barra apretades
mostrant-se ben salameres
davant de les fresques canyes.
A la Colla el Guirigall
sempre que es fan les cassalles
les beneeixen cantant
al ritme de les albaes
amb la dolçaina i tabal.
Però fou al Musical
amb els músics de la Banda
on el Cant Tradicional
és per primera vegada
per xuplar interpretat.
Després de la Cercavila
de la Banda, Dia del Crist,
les cassalles formant fila
va entrar en trance Jacint
i l’albà sonà aixina:
En València està el Mestalla
i Sant Pere està en el Cel,
i al Musical hi ha una barra
amb gotets d’aigua de Seltz
i copetes de cassalla.
Després Tatai es queixava:
“No podem anar enlloc
amb només una versada”.
I Jacint a poc a poc
versets feia a la cassalla.
I ara en té ja més de deu
que en la colla bé aprofiten
músics i tot el que beu.
Copetes en l’aire criden
l’últim terç, tots a una veu.
Quan don Juan alça la Copa
jo crec que algo de cassalla
déu de dur, perquè s’enrotlla
més que una jove persiana
esgotant a qui l’escolta.
Ens en fem un altra amics?
I de seguida contesten:
“D’ací a demà de matí,
puix està plovent i em pense
que no anirem a collir”
Ma iaia molt s’enfadava
quan mon iaio a cassalla
feia olor quan arribava.
Mon iaio deia a ma iaia
que l’alcohol per dins curava.
Si tens una Nit d’Albaes
i el dia abans Sopar de Quintes,
et diré que les cassalles
et provoquen afonies
fotent-te la veu quan cantes.
D’ahí eixa vella expressió
tan popular com certera
de fer ferma acusació
que tens la veu cassallera
quan s’escata i ix a colps.
És la Setmana de Bous
vos diré que un desgavell,
de cassalla no en fan prou
agrada a joves i vells,
alcaldes i regidors.
I es que al taulell ja et provoca
amb l’aroma que desprèn,
i al tirar-te-la a la boca
comprens perquè a tanta gent
la cassalla torna loca.
El romancet s’ha acabat!
Que Déu guarde la cassalla
i que quede ben assentat
que a Alcàsser ningú es baralla
perquè la sabem pixaaaarrr.
