Creuant l’aigua de la mar
Ara vull parlar claret
i abraçar els refugiats
perquè es juguen molt la vida
creuant l’aigua de la mar.
Diuen que tots som germans,
que ningú és diferent,
però hi ha qui no té res,
ni una molleta de pa,
per a omplir el bec de fam.
Benvinguts a esta casa,
a la jota del fandango,
a la seguidilla clara
que canta tot el que passa
i mai no els gira la cara.
La gent pobra no és humana,
no són éssers ni persones
diuen que són borumballa,
que fan les cases de palla,
de palla, fang i costelles,
diuen
els qui diuen les mentires,
els qui menteixen quan diuen
que fan les cases de palla.
Els qui diuen les mentires
per mi podrien dir missa,
perquè sé que no tremolen
si no els furten la camisa.
Així s’obri la gola
si es tanquen portes,
dient no a les guerres
i a les fronteres.
Ací teniu la clau
de la meua veu,
no patiu perquè obri
els panys que tanqueu.
I si no pot obrir-los
deixeu-me passar,
deuen estar tancats
amb el forrellat.
