Les formigues
Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.
Als mascles se’ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d’ales gaudeixen les reines…
fins que ja se’ls hagin fos.
En terra com entre fustes,
duent ales o minvats,
som, en lloc d’incerta colla,
països organitzats;
tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents-
col·legis per a xicalla
I magatzem d’aliments.
Si hi ha sol, fem passejades
i, si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.
Autor(es): Josep Carner,
