Quan plou
És l'atac al cor d'un barri, al cor d'un barri
que no deixa, que no deixa de bategar.
El sol es pon,
la terra llueix,
els peus bruts,
l'ànima descosida.
Potser demà
això ja no estarà.
Potser demà
la vida mor.
L'horta és color
olor i llibertat.
Un PAI enquistat
que ens sentencia de mort.
Por, por a no saber.
Por, por a no existir.
Però hem deixat de tindre por.
Quan plou
la terra banyada
ens fa respirar,
ens volen tancar
amb un mur d'edificis
i un mar d'asfalt.
Per què més edificis buits?
El verd es torna gris.
Viatge enrere cap al fum i la rajola,
una caiguda lliure disposada al fracàs.
Por, por a no saber.
Por, por a no existir.
Però hem deixat de tindre por.
Quan plou
la terra banyada
ens fa respirar,
ens volen tancar
amb un mur d'edificis
i un mar d'asfalt.
És l'atac al cor d'un barri, al cor d'un barri
que no deixa, que no deixa de bategar.
Quan plou
la terra banyada
ens fa respirar,
ens volen tancar
amb un mur d'edificis
i un mar d'asfalt.
