Recordo el gato
En aquells temps de transició
Entre promeses de cartró
Quan acabava de palmar aquell gran cabró
Vam descobrir un nou horitzó
Pintat de rumba i huahuancó
En un país que s’espolsava la grisor.
Tots aquells ritmes d’ultramar
Que ens impulsaven a ballar
Van convertir-se en el ciment que ens uniria
Del funky al rock i al candomblé
Guarachas, plenas i també
Maracas,congas, güiro, pailas i jembé
Al Parc Güell quan encara era casa nostra
Asseguts sota de les Tres Creus
Inspirats, entrepà de truita i Rioja
Fent cançons i Barcelona als peus.
Conversador experimentat i cicerone consumat
Al seu costat mai de la vida t’avorries
Ens agradava viure així saltant els marges del destí
I perseguint sense parar la melodia.
Apareixia un bon matí, deixant el cotxe al ralentí
I entusiasmat a la aventura et convidava
Un esmorzar amb porró de vi o la visita a un monestir
o al local d’algun conjunt que començava.
Al Parc Güell.....
Deixava el cor les cançons, lluitant a les actuacions
I aquell batec li sacsejava les artèries
Però seguia el “vacilón” com un autèntic “campeón”
Fent equilibris entre família i bohemia.
Entre l’heroi i l’anti-heroi, l’star i el músic de carrer
ens presentaves la ciutat com una dona
mesurant versos i emocions i amb un pilot de grans cançons
t’has convertit en el juglar de Barcelona
Al Parc Güell quan encara era casa nostre
Asseguts sota de les Tres Creus
Inspirats, entrepà de truita i Rioja
Fent cançons i Barcelona als peus
