Damunt de tu, només les flors
Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca :
la llum que daven al teu cos,
mai més seria de la branca.
Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.
Si hagués pogut ésser sospir
de flor ! Donar-me com un llir
a tu, per què la meva vida.
S’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit
que al teu costat fora esvaïda.
Autor(es): Josep Janés, Frederic Mompou
