Cançó de bressol
De bon matí se n’ha anat,
tot just despuntava el dia
i l’estrella de l’amor
era un brot de tarongina.
La rosa del matí
era un plor de pedres fines.
Dorm, infant,
que ton pare n'és al camp
a collir menta florida.
Apartarà els esbarzers
quan el punxin les espires.
Espires, feu-vos enllà;
vine la menta florida.
Quan passa el seu cavall blanc
l’ocell tremola i refila.
Dorm, infant,
que ton pare n’és al camp
a collir menta florida.
La selva s’aclarirà,
que la lluna l'il·lumina.
Sota la llum de la nit
l’herba florida fugia.
Però els ulls del cavall blanc
en la fosca l’endevinen.
Dorm, infant,
que ton pare n'és al camp
a collir menta florida.
Dorm, infant, que el son és dolç
i l’oratjol hi convida.
Demà, de bon matí,
ton pare serà a la llinda.
Que et trobi dintre el bressol
com una estrella adormida.
Dorm, infant,
que ton pare n'és al camp
a collir menta florida.
Autor(es): Tomàs Garcés, Eduard Toldrà i Soler
