Festeig
Sota les estrelles, d’espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
és ben dolça de besar.
Entre dos silencis, bes silenciós,
com vares deixar-nos tremolant tots dos,
dins la nit quieta, amb deixos ardents
de la migdiada i dels terrals vents.
El reberes silenciosa,
mos llavis, dolços encar,
te van preguntar una cosa
i tu no vas contestar.
Què vaig preguntar-te ?... Sols recordo
el bes i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
Oh, no hi tornaré mai més!
Però la flonja galta ruixada amb serena,
sota de ma boca, d’espatlles al mar;
però la xafegosa nit d’agost serena,
ai !, com la podré oblidar?
Autor(es): Joan Maragall,
