Que lent el món
S’obren trenta-set horitzons
però el cor els oblida.
Sense enyor se’ns va morint la llum.
La persiana no del tot tancada,
com un esglai que es reté de caure a terra.
Que lent el món.
Que lent el món.
Que lenta la pena
per les hores que se'n van de pressa.
Mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Que lent el món.
Que lent el món.
Que lenta la pena
per les hores que se’n van de pressa.
Que lent el món
Que lent el món
[...]
