Salpar

Ramon Barr

Lleu i serè surto de casa, abans que llevi el matí.
Del port marxant mar en fora, proa a nou rumb, a nou destí.
Deixo ciutat, tanco la porta, el carrer encara resta buit.
Un ocell xiscla, l’alba és clara i l’aire fresc em rasa el pit.

I ara vull salpar, salpar a favor del vent,
salpar cantant, salpar rient, salpar sense més.
Ara vull alçar el velam, deixar-lo a mercè del vent,
navegar on la travessa arribi, on s’alenteixi el temps.

I l’enyor sembla quedar en terra, però viatja silent amb mi,
és el meu sol equipatge, si amb poca cosa jo visc.
Als quatre vents, a les gropades, als astres guia del camí,
a la remor de les onades són a qui parlo i amb qui ric.

I si la calma del capvespre fa arribar-me el seu vers trist,
l’endemà torno a hissar veles i m’allunyo d’allí.
Al mar de fons, a les tempestes, a les nits quietes de setí,
al sol quan neix i als plens de lluna són a qui parlo i amb qui ric.

I ara vull salpar, salpar a favor del vent,
salpar cantant, salpar rient, salpar sense més.
Ara vull alçar el velam, deixar-lo a mercè del vent,
navegar on la travessa arribi, on s’alenteixi el temps,
navegar on la travessa arribi, salpar a favor del vent.