Qui estima la seva llengua
Qui estima la seua terra és el que estima la vida
I els que us estimeu la llengua del futur feu garantia.
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire.
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire.
Tres voltes rebel, Maria Mercè Marçal,
Estic donant-li voltes i no sé per on començar,
Parle de la veu d'un poble que es va haver-hi d'escoltar
La nostra llengua és cultura, una cultura a respectar.
Construït al llarg dels segles, pel poble, és nostre
Estima'l i mima'l, contra ell s'alcen forces.
Nostre és, però hi ha monstres,
Usa-la com feia Vicent Andrés Estellés.
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire, una mà en l’aire,
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire i en l'altra una destral.
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire i en l'altra un capoll
Un capoll que esclate en flor a dins la teua mà
Un llengua en flor xopant d'aroma tot lo món.
Dos i dos són quatre qui ens ho hauria de dir
La nostra llengua és viva igual ara com ahir
Ningú podrà esborrar-la que per això estem ací
I seguiran parlant-la els fills dels nostres fills.
No t'apures, no m'ho jures, sé que vols lluitar
Ves amb compte, fes recompte, som molts per bregar,
Un capoll que esclate en flor a dins la teua mà
Una llengua en flor xopant d'aroma la ciutat.
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire, una mà en l’aire,
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire i en l'altra una destral.
Ho faig amb amor, el meu rap una rondalla
de l'Enric Valor, fes-ho sense por,
No sempre que brilla darrere hi ha or,
no senyor, brilla el valencià quan es canta a cor.
Youh, monte el flow com un cavall,
valenciana dels d'avall com Al-Tall o Tres fan ball. Estime la meua llengua, gràcies a qui la fa usar,
Lluitadora, “mussafera”, és el que veig en el mirall.
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire, una mà en l’aire,
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire i en l'altra una destral.
Valenciana, com la mare que em va parir,
Que em vas a dir, del rap faquir, flows toxos’ com un menhir,
La meitat de sang lleonesa mon pare ho va decidir
Hi ha gent que sent de fora estima la llengua d'ací.
I la parla, i la guarda, gràcies per usar-la,
Cal alçar la veu ben fort fins a la por tombar-la,
Ho parlava ma “uela” i ho parlarà la que aguarda
En les meues entranyes esperant que un dia nasca.
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire, una mà en el l’aire,
Una mà en l’aire per a qui estima el valencià,
Una mà en l’aire i en l'altra una destral.
No estima la seua terra qui no té amor a la vida.
