Crisàlide
Sa sort engana llavis que besen
Uns altres llavis
Braços que abracen
uns altres cossos
Sa sort engana
pareix mentida
Quan tot s’acaba i divertida
Corrs a cercar una altra via
Com explicar sa fragilitat d’una crisàlide
Com explicar es darrer fil de vida que un exhala
Uh, uh, uh.... Uh, uh, uh...
Sa sort engana
i t’apunyala
Quan tot semblava, quan tot floria
I te dessagna I te liquida
Sa sort engana
i aniquila
Un cos jove que resplendia
Sa pell mirava de ser més fina
