Instantània
Fa dies que veig,
des de la finestra,
un petit ocellet
que volta i que balla.
Vull veure’l de prop
i tocar-li les ales.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
Salta juganer
i em mira a la cara.
I crec que ens ens entenem
en un vell llenguatge.
Vull veure’l de prop
i tocar-li les ales.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
No puc immortalitzar
la bellesa d’un instant.
No en soc capaç, no ho serem mai.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
Volant.
Autor(es): Jordi Montañez
