La lluna en el fang
La lluna estàtica dorm als terrats
De la ciutat de l’insomni i dels gats
I em fa pensar que el soldat que és al front
La mira i la veu tal com jo
Als bassals del fang del camí
Les bales xiulen a prop del noi
Però tant li fa, i no és que sigui un heroi
És perquè un escut d’esperança inconscient
Vesteix el seu voltant un mur
amb perfum de cartes d’amor
Però vine aviat amb mi
Que els carrers estàn plorant
Però vine aviat amb mi
Que no senten el teu pas constant
Jo no se quins somnis passen pel meu cap
M’amaren en un mar de pors
Quan la lluna llisca sobre el fang
La lluna blanca vetllava pel noi
I el protegia amb el seu mantell d’or
Podrà tornar a casa seu sense mal
Com la seva estimada ha pregat
Aquesta nit , que els anys han passat
De nou la lluna torna al meu terrat
I sento fort el batec frisant
D’aquell noi corrent com un llamp
Però vine aviat amb mi
Que els carrers estan plorant
I vine aviat amb mi
Que no senten el teu pas constant
Jo no se quins somnis passen pel meu cap
M’ofeguen en un mar de pors
Quan la lluna llisca sobre el fang
Autor(es): Jordi Batiste
