Joan Fàbregas

Jordi Batiste

Un home jove que trepitja les Espanyes enceses
Que va lluitant amb els companys contra el feixisme nacional
En el seu cor una esperança li don forces per seguir endavant
I no te por però és ben clar: No vol morir, no vol morir.....
Sota les bombes , a les trinxeres, dessagnat enmig el fang

Son dos companys, son en Joan Fàbregas i el seu amic l’Hermida
Escriuen cartes de d’Andalusia a les padrines del seu cor
Una flor seca i una bala és tot el que queda pel record
Perquè es creien eterns i van morir, i van morir….
Els herois llibertaris, avui surt als diaris:
en Joan Fàbregas és mort!