La carta

Jordi Batiste

Un capvespre trist
Assegut a la meva estació de trens rovellats
Un capvespre trist
D’avions estavellats contra el mur que rodola avall
Un capvespre mes
Per les trinxeres del fang maleït i l’enyor
Que em duu una cançó:
“Si, demà potser la vida canviarà,
Potser serà diferent d’avui
I oblidarem els errors del passat que ens han dat”
Però ara soc guardià d’un exèrcit inútil
Amb l’estàtic enemic amatent al silenci de la nit
I jo ja no sé si estic lluitant pels ideals
O per la carta que demà ha d’arribar...
Un capvespre trist
Sense una lletra d’amor que jo estic esperant
I el vent va xiulant entre els salzes daurats
Un capvespre tou
Arraulit en un núvol de fum de tabac
Que aviat s’acabarà
Un capvespre trist
Les llunes de fang que he trobat en els tolls
Enlluernen-me