Revolució calmada
La revolució calmada
sacsejà la soledat
que amb una mirada
fa del temps sols un instant
a través del vent i el foc tu dius:
“res no ens podrà fer mal”
la nit tremola com no havia fet mai.
Com un vell vaixell
que arriba a port per descansar
amaga la feblesa
no té por al teu costat
somiant els teus cabells
avui he trobat les meves mans
la nit tremola com no havia fet mai.
Els teus ulls m’expliquen els desitjos amagats
de les cançons que encara no hem cantat
ara apaga els llums i deixa’m ser qui trenqui el fred
la nit tremola com no havia fet mai.
Un reflexa quiet s’amaga a l’horitzó
que brilla sempre quan es fa fosc
el mateix que em fa sentir-te quan no hi ets
que coneixem tan bé només tu i jo.
Curiós és destí que guarda
sempre un cop amagat
és com el far que il·lumina
la nit al navegant.
Una estrella que brilla i crema
que no et deixa indiferent
la nit tremola com no havia fet mai.
Un reflexa quiet s’amaga a l’horitzó
que brilla sempre quan es fa fosc
el mateix que em fa sentir-te quan no hi ets
que coneixem tan bé només tu i jo.
