La senyora de la casa vella
S’alça de bon matí amb els primers rajos que entre per la finestra.
S’alça de bon matí perquè ella va viure un temps
on la llum no estava als interruptors.
La pell gastada pel treball, el vent i el temps.
Uns ulls que han vist moltes coses ja.
Comença a agranar la porta del carrer.
Veu a uns xiquets que juguen.
Veu rialles i baralles dels que encara no han crescut.
Després de tant de temps, recordar tota una vida,
recordar tants moments passats.
S’apropa als xiquets, els vol donar una lliçó de vida
i també alguns caramels.
Has d’aprofitar les oportunitats que tingues
per millorar allò que estiga al teu voltant.
Heu de fer un joc amb les vostres vides.
No serà just si hi ha guanyadors i perdedors.
Es queden tots callats i acaben preguntant.
Els xiquets no entenen a la senyora.
Hauran de passar encara uns quants anys
fins a entendre les paraules que els va dedicar
El que la senyora els volia ensenyar no està en les enciclopèdies,
no s'aprèn llegint molts llibres ni en les universitats.
Un dia com qualsevol els nens tornaren a aquell carrer a jugar,
la dona no va eixir a saludar.
Les finestres estaven tancades, tot era molt silenciós.
No hi havia plantes al balcó.
Passaran encara uns quants anys
fins a entendre el que volia dir.
