Sento
sento com les coses que faig
s'esborren en l'aire, marxen d'on sóc
no tenen sentit, ni perquè, ni raó
m'assec a la platja i veig les ones trencar
on deu anar tota l'aigua del mar?
piles d'objectes, tones de sal
coses inútils com les caixes o els bancs
coses terribles com les bales o els tancs
si fossin més fàcils d'eliminar
si fossin tan fàcils d'eliminar
es perdrien com jo al mig del mar
se'm fonen idees dins del meu cap
tinc les entranyes incòmodes amb tot això
he entès que el que canto
si tu no m'escoltes, si tu no ets amb mi
sento que les coses que fem
no tenen present, ni passat, ni futur
s'escapen com l'aigua a les meves mans
t'asseus sobre un tronc
i veus els arbres i ocells
on deu anar la llum del sol?
es fonen com jo a les teves mans
coses tan útils com els teus ulls i cor
coses perfectes com tot el teu cos
si fossin més fàcils d'oblidar
si fossis tan fàcil d'oblidar
es perdrien com tu dins del meu cap
provo d'entendre-ho però està tot trencat
veig com t'escapes i veig cap on vas
he entès que el que canto no te cap sentit
si tu no m'escoltes, si tu no ets amb mi
si tu no m'escoltes, si tu no ets aquí
