Fes-ho ara
Tens totes les eines
que ella recordava
i vols fer-ho bé.
Tens la seva cara
el cos que desitjaves
i et vol escoltar.
Si dius coses maques
i no te les inventes
ella et seguirà.
Sap que ets igual que l’aigua
que ara quan s’espanta
es vol evaporar.
I si et ve la por que et canta,
ara tens la nit que és rauxa,
ara pots dir-li
que ja no vols fer més l’indi,
amb perdó.
Ara, fes-ho ara,
fes-ho ara,
no esperis res més.
La trobes al Vida,
fem un pas enrere i et poses a xerrar,
el típic “aclarado” però t’hi estàs una hora
i ens tornes a buscar.
I si et ve la por que et canta,
ara tens la nit que és rauxa,
ara pots dir-li
que ja no vols fer més l’indi,
amb perdó.
Ara, fes-ho ara.
