Igual, igual
Esteu enfrontats
però tu tens les ganes,
també tens temps,
el del diumenge,
i no t’és igual, igual, igual, igual.
Deu desconeguts
dormen a l’escola,
tot i el neguit
no volen armes
i no és igual, igual, igual, igual.
Vam veure molta gent
disposada a perdre
per un paper,
hores tan llargues
però els és igual, igual, igual, igual.
Pares de menjar
la carn a la brasa
que han fet veïns,
tanqueu les portes,
entren igual, igual, igual, igual.
-Tots som gent de pau-
i aixequeu els braços
i no t’apartes
com el del costat
que fa igual, igual, igual, igual.
Parlo amb familiars,
els que són de fora,
la informació
que ara em comenten
no és igual igual, igual, igual.
Són la meva gent,
ara els estomaquen,
m’han fet l’amor
tantes vegades
i a tu igual, igual, igual, igual.
Quan la realitat
la camuflen homes,
per tants motius,
la ciència diu
ha de ser igual, igual, igual, igual.
