Reacció

La tempesta


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Sonen trons darrere de la muntanya.
S'escolta el vent com comença a bufar.
El cel es fa núvol la llum ara es tapa.
Ja no queda res que ara es puga evitar.

La pluja cau del cel a trompades.
Tot és una selva ja no val cap llei.
Són massa persones i veus silenciades.
Sols queda cridar no hi ha un altre remei.

El fum entre la boira va, es torna a perdre.
Sap on està, però no sap d'on va vindre.
Una allau de neu s'ha tornat a desprendre.
Persones de plàstic, paraules de vidre.
Ara vine i digues-me,que tot és difícil d'entendre,
que per molt que vinguen i tornen,
tornem a acabar els mateixos de sempre.

Massa per a aprendre.
Segueix la protesta,
i t'amagues entre la festa.
Amaga't on puges no mires enrere.
Ha començat la tempesta.

Sonen acords entre notes perdudes.
Adjunte paraules soltes de matinada.
No tombaran el que juntes alçarem,
no trencaran aquesta barricada.

Ha tornat a ploure sobre banyat.
Hem xafat els forats que ens van fer caure.
Una altra mentida, un altre comiat.
Queda molt per veure,
queda molt per ploure.

Les columnes ja no aguanten el sostre,
i tot cau com les ruïnes.
No sé com arreglar aquest desastre.
Sols em queda seguir
el rumb que tu camines

I no pots més ja.
T'amagues entre la festa.
Amaga't on pugues,
no mires enrere.
Ha començat la tempesta

No has provat a mirar més enllà.
I ara vas pels mars que aquells navegaren.
I et trobes enmig l'huracà.
El vaixell s'ha enfonsat,
no ha aguantat les onades.

Res del que passa és normal.
Ve la tempesta,s'acosta el final.
I ja costen d'afinar.
Les notes que sempre tocàvem
i ara no ens deixen tocar.

No ens deixen ni parlar.
I amb tanta molèstia costa caminar.
I la "Working Class",
que segueix adormida i ferida,
i no deixen que aquesta puga despertar.

Ens van saquejar totes les mines d'or.
Ens deien que tot canviaria a millor,
mentre es burlaven de nosaltres
muntant espectacles,
per poder amagar el terror.
I no pots més ja.
T'amagues entre la festa.
Amagat on pugues,
no mires enrere.
Ha començat la tempesta.

No has provat a mirar més enllà.
I ara vas pels mars que aquells navegaren.
I et trobes enmig l'huracà.
el vaixell s'ha enfonsat,
no ha aguantat les onades.