Es teu destí
Quan sa vida enfila per avall,
quan et sembla que has cremat tots es camins,
prepares ses respostes per as final.
No et queda res per perdre ni per dir.
Fa massa temps que ja no lluites,
fa massa temps que ja ni plores,
que et són igual ja ses respostes.
Mescla d’estampes i paraules orfes de destí.
Es records es queden amagats,
ses imatges són esquives, sembla que se’n van,
as viu des precipici has quedat,
tot es fons d’aquell calaix és foradat.
Cares en blanc i negre deambulants,
penombres que circulen sense un rumb gens clar,
sense donar respostes ni aturar,
marquen es teu destí per abraçar la mar.
Quan es vent no et deixa descansar
i aquells somnis que tenies ja mai no seran,
et menja un trist silenci arrabassat.
Navegues en es riu que et mena a descansar.
Ara no tens ni ganes de lluitar,
ara no tens ni ganes de plorar
ni sents ses paraules com se’n van.
