Un vol de miloca
Vull estar amb tu, vora de la mar, on es mals es curen,
on ses ones ploren espurnes de sal tenyides d’espuma.
On el camp viu etern, vestit de parets de seca textura,
on ressonen cants i acords secrets. Tu i jo, natura.
Allà alena es vent i es fon a ses roques.
Em fa ser valent com una miloca
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles on sempre hi ets tu.
Ve escalfant es sol d’aquest llarg estiu. Es temps se’ns atura.
S’ombra des teu cos ara balla i riu, preciosa figura.
Es vent ve despert, ens fibla a sa cara.
Mig obrim ets ulls, sumam ses mirades
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles on sempre hi ets tu.
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles, on m’esperes tu.
Es vent ve despert, ens fibla a sa cara.
Mig obrim ets ulls, sumam mirades.
Tu i jo som de vent, acariciant roques,
fent un vol valent, un vol de miloca.
