Més a prop
En es temps en què ses barques jeuen
i la mar esbrufa esquitxos d'or,
quan a fora es lliuren ses tempestes
que confonen ses postes de sol,
es silenci sembla que s'estira
i gemega pes fort vent del nord
mentre es nivolats fan que improvisen,
ses distàncies semblen més a prop.
I aquesta illa torna a ser de calma
i sa gent es sent de nou a lloc,
i ses platges ara ja respiren
i ses pedres guanyen en repòs.
I sa lluna ens somriu es vespre
mentre s'aire recupera es pols,
es camins tornen a ser com sempre,
ses mirades ja no tenen por.
Ses carícies que ahir me negaves
i ferien es viu del meu cor,
sembla que ets ocells avui les canten
i les fermen amb un llaç ben fort.
I aquesta illa torna a ser de calma
i sa gent es sent de nou a lloc,
i ses platges ara ja respiren
i ses pedres guanyen en repòs.
