Lluna mora
Enfonyada entre nivolats,
diria que no estàs empipada.
Surts somrient d’entre es fanals,
ets misteriosa però molt clara.
Vas teixint tot el cel d’estels,
ets s’aranya que guaita.
Des vespre n’ets sa soledat
que m’acompanya durant ses llargues vetlades.
Transmets sa força per a volar.
Pes màgic firmament estenc ses meues ales.
Vas teixint tot el cel d’estels,
ets s’aranya que guaita.
Es teu cant em té hipnotitzat,
m’ha seduït sa teua rialla de
lluna mora
Ets damunt la mar salant es pensaments.
Ses ones van fortes empeses pes vent.
Canten òlibes de dalt des campanar.
Cures de viu en viu i ara no puc callar.
Vas teixint tot el cel d’estels,
ets s’aranya que guaita.
Es teu cant em té hipnotitzat,
m’ha seduït sa teua rialla de
lluna mora
Canten òlibes,
canten campanars.
