L'odi
Des de petit em sento tan diferent
Que jo us prometo que ho sóc i serem
Quan calgui escollir entre odiar o estimar
L’odi és el riu més bonic que mai he creuat
Sense por a enfrontar-nos a qui ens mata
Sempre he tingut l’ànima rovellada
I en mil espurnes d’amor enterrar-los
Com un gran tresor, enmig de la nit més freda, la nit més llarga
Amagats enmig de la nit més freda, més freda, i més llarga
Insuportables són els darrers tres-cents anys
Sense dubte guanyar és el més important
Monstres amb llengua girada, monstres sense mirada
De llençar la pedra amb la mà amagada
No m’agrada l’esperança
No m’agraden les paraules boniques
Ni les paraules gastades
I en mil espurnes d’amor enterrar-los
Com un gran tresor, enmig de la nit més freda, la nit més llarga
Amagats enmig de la nit més freda, més freda, i més llarga
Odiar, odiar, odiar
I després, si queda res, estimar
Odiar, odiar, odiar
I després, si queda res, estimar
No m’agrada l’esperança
No m’agraden les paraules boniques
Ni les paraules gastades
I en mil espurnes d’amor enterrar-los
Com un gran tresor, enmig de la nit més freda, la nit més llarga
Amagats enmig de la nit més freda, més freda, i més llarga
