No pensar en res
Feia els plans que queden en res
En un camí on es perd la fe
Només volia ser un noi dolent
Una camisa d’ella
tacada de sang, alcohol i calor
i creu saber el perquè de tot
Només volia no pensar en res
Tapar-se amb la por que el fa sentir com un home més
Fill de ningú,
Irònic i valent
Una mica tendre, més que res és cruel
El judici va ser un circ de cucs
Mans aspres i el somriure fàcil
Igual que Keith Moon
Quan els àngels el van venir a buscar
Van naufragar agafats de la seva mà
Quan et sentis fràgil és de tan perdonar
Podria ser una estrella que no vol, que no vol brillar
Però Bobby canta sempre el mateix blues
Que només escolta Suzie Q
Del mar, la ressaca
De la terra, el fum i els lladres
Amb tot l’or del món
Compraria tempestes de petons
Com més fosc és el cel
Més negre és el seu cor
Brilla brilla el seu odi cada dia
Entre runes, pols, roses i ferides
Però Bobby canta sempre el mateix blues
Que només escolta Suzie Q
Del mar, la ressaca
De la terra, el fum i els lladres
I els seus pensaments no pot controlar
Somiava en ser somiat
I això no pot durar, i això no pot durar
I frena les ganes de pensar en tu
I les paraules sonen com cops de puny
Latents crits i amenaces
Ple d’odis, cops i promeses
Carrega un sac a l’esquena
Però en Bobby encara canta el mateix blues
Que només escoltes tu
Que només escolta Suzie Q
