El camí de l'excés
Sense cap secret profund, rodejat d’estranys
Amb matinades pel davant on jugar més fort que mai
No volia, no volia res
No volia, no volia més
El perdedor sap que més enllà res pot ser bo
L’instint del salvatge és la teva escalfor
No volia, no volia res
No volia, no volia més
Puc mirar enrere i retrobar les coses que mai van passar
Res del que saps serveix per estar al meu costat
No volia, no volia res
No volia, no volia més
Arrossegant paraules amb lentitud i a mossegades
El color de la vesprada, negre brillant, gairebé blanc
Puc mirar enrere i retrobar les coses que mai van passar
Res del que saps serveix per estar al meu costat
Les males notícies, cendres i arrels
Molt verí i el camí de l’excés
No m’escoltis més, jo podria canviar el que veus
Cuida la teva ànima, puc sentir com estàs pagant un preu
No volia, no volia res
Que no volia, jo no volia més
Les males notícies, cendres i arrels
Molt verí i el camí de l’excés
Dins la boira busca els teus malsons
Del més fort surt la millor dolçor
Rere la porta, el proper horitzó
Deshabitada i en runes, la Senyora dels Regnes
Ferro barrejat amb fang, el riu es va assecar
No volia, que no volia res
Que no volia, que no volia més
