Com si no hi hagués demà
Minúscul ser que habita en mi,
majestuós infinit,
es considera un foraster, orfe i hoste de si mateix,
a l'abordatge d'un continu present.
Desposseïda la meva veritat d'artificis i afegits,
em lliuro en pau al meu destí
com si no hi hagués demà.
És com tornar a somiar
amb la certesa que tot és possible.
Entres i te'n vas il·luminant diví i humà,
Entres i te'n vas en intervals de soledat.
Petits moments, mínims i eterns
al peu del canó,
porto les regnes i el timó
Com si no hi hagués ...
Entres i te'n vas il·luminant diví i humà,
Entres i te'n vas en intervals de soledat
Entres i te'n vas ...
