Qüestió de fe
Si pregunten per mi ja saps el que dir,
no busquis raons, tot és més senzill.
Renovar-se o morir,
despullar-se en tots els sentits,
ser transparent,
inert als qui disparen a pit descobert.
Qüestió de fe.
M’he mudat de casa, de pell i d’amics,
i cada vegada m’assemblo més a mi.
Som eterns i complets,
no hi ha temps que limiti el procés
del propòsit real assignat.
Com una fulla de l’arbre més alt
sospès en l’aire em deixo emportar.
Com una branca de l’arbre més gran
suro en l’aigua, riu avall... fins al mar.
Som eterns i complets...
Si pregunten per mi ja saps el que dir.
